Govjam13: fer visibles els pensaments

Aquesta setmana he participat en la bcngovjam13 , un esdeveniment d'innovació i propostes de millora per al sector públic, que ha allotjat l'Escola d'Administració Pública de Catalunya i que ha aplegat la participació de més de 600 persones en més de 30 ciutats del món.

Encara estic impressionada per  viure en directe, per observar d’una forma gairebé gràfica, la forma tan diversa en que la gent pensa i la riquesa i la complexitat del  procés de posar-se d’acord; en definitiva, de la màgia i el repte de la comunicació humana.

Dibuix L.Suñé

Cadascú es fa una representació pròpia i diferent de la idea i per això la metodologia del design thinking es focalitza en fer visible el pensament. Els conductors dels grups (organitzadors i mentors) s’entestaven a fer-nos veure que les idees s’havien de plasmar sobre algun suport físic per tal de poder-les observar, completar, discutir, compartir...   Més que parlar, ens demanaven que dibuixéssim, féssim figures de plastilina, féssim diagrames... El seu empeny era que no ens limitéssim a parlar (don’t talk and do, do and do) ... i la nostra resistència era ferotge!

J.Martinez, R.Gutierrez i G. Ilipinar

Una bona part de les 48 hores de treball, ha estat dedicada a aquest procés de tenir idees-explicar-les, contrastar-les i  observar on eren les diferències,  per poder després consensuar-les i continuar endavant. Els participants volíem primer aclarir-ho tot parlant i després dibuixar i representar, quan els mentors ens apremiaven primer a representar gràficament o a construir escenaris de plastilina -crear objectes visibles- per poder, després, aclarir les idees.

El mètode de treball m’ha semblat molt útil per aconseguirgenerar la idea (la innovació) i després començar a treballar-la i anar-la polint, precisant-la, baixant-la a terra una i altra vegada,  fins que es convertís en un objecte (o servei) que es pogués  observar i tocar.

El resum del mètode aplicat a la Bcngovjam dels 4 al 6 de juny, en l'essencial, seria el següent:

a) Buscar la idea: brainstorming inicial, a partir de la frase “Hic sunt dracones”, com a recurs per generar idees, per obrir, ens van fer tres preguntes (sense ser literals, eren: 1.què ens havia suggerit la frase, 2. àmbits possibles d’aplicació o de millora i 3.disciplines o mètodes de treball). I escrivíem les respostes en pòsits de diferent color. Després, el procés creatiu, l’apertura, consistia en anar combinant els post-it de diferents colors. Amb aquest procés, ja teníem definit l’àmbit en què volíem treballar.

Emphathy Map

b) Identificació del destinatari estàndard de la nostra millora.  Es tractava de construir l’ Emphathy Map i anar agrupant informació sobre què pensa i sent, què escolta, què diu,  què fa, quins perjudicis, beneficis i oportunitats tindrà l’usuari estàndard amb el servei que estem projectant.

També ens va ajudar molt a pensar quins havien de ser els eixos del projecte treballar amb una línia imaginària del temps que ens va aportar un dels mentors.  Ens havíem de situar en el 2020 i “recordar” quins havien estat els esdeveniments que havien fet que el projecte es consolidés. Aquesta eina de treball és molt útil per detectar necessitats formatives.

 La resta de passes del treball d'aquests dies, només esmentades, són:

c) Primera sortida al carrer a  entrevistar gent per recollir informació que pogués ser útil per al projecte.

d) Construcció del prototipus i segona sortida al carrer per validar la proposta de servei

User Jorney

e) Disseny d’un User jorney, per descriure les fases d’acollida i resolució de l’atenció d’un usuari i les actuacions dels diversos actors.

f) Identificació de les despeses i fons de finançament del projecte, gràcies al contrast amb un especialista en economia.

g) Penjar en el web ggovjam els documents descriptius del projecte.

h) Preparar la presentació  del projecte.

Prototipus

J.Martinez, R.Gutierrez i G. Ilipinar

A la ggovjam13 s'han presentant més de 120 projectes d'equips que han treballat a 30 ciutats del món. El projecte en què he treballat era la proposta de creació d'un servei públic, prestat mitjançant tercer, que oferís una xarxa de suport a les persones separades, basat en l'orientació legal, emocional i, molt especialment, en l'intercanvi de recursos materials (vivenda, espais, temps...) de forma col·laborativa entre els iguals.

En definitiva, la participació en la  ha estat una experiència colpidora, gràcies a la intensitat del treball de totes les persones (participants i organitzadors) i vull agrair especialment les hores de treball que han dedicat les persones de l'equip en què he treballat (Laura, Raúl i Pep) i l'esforç per orientar-nos dels nostres mentors ( Ramon, Irene, Debby i Xavi) 

Preparats per al canvi?

Les coses canvien ! Fa molt poc m'ha sorprès l'enginy que una mare ocupada pot  desplegar  per arribar-hi a tot.
És una història de la meva família, és d'un dia en que la nena té febre i no pot anar a la guarderia, i la mare decideix treballar des de casa  però necessita algú que se la distregui per poder concentrar-se a la feina. Aquest algú és la besàvia, que afortunadament no s'espanta del món tecnològic del whatsapp i l'skype i que  amb l'ajuda dels néts s'ha fet el "login", i està disponible... a 1.000 kilòmetres.  Cap problema! També a travès de la tablet es pot fer un cangur!  

Fer el de sempre amb noves eines, trobar noves maneres per aprendre, espavilar-se, en definitiva espavilar-se! Aprendre en tot moment, crear els propis entorns i moments  d'aprenentatge. Quan la necessitat empeny, reaprendre i inventar!

La presencialitat

Universitat de Alcalà

Aquesta setmana passada, del 19 al 21 de novembre, he estat, juntament amb la @SylviaAlonsoeapc i l'Àngels Guerrero, a los Encuentros de técnicos y tecnicas de formación del Estado, a Alcalà d'Henares. Alcalà m'ha sorprès perquè passejar pels seus carrers era retornar als segles XV-XVI. La universitat, els carrers, els convents, respiraven un aire agradable, històric i medieval; una ciutat molt interessant.

Los Encuentros s'han realitzat en el recinte de l'edifici històric de la Universitat d'alcalà, convocats per l'INAP (Instituto Nacional de Administración Pública). Era la cinquena edició d'aquestes trobades i he tingut la sort, i el plaer, de poder repetir.

Durant 3 dies hem conegut "Lo mejor de cada casa", l'experiència més interessant -en opinió dels seus protagonistes- del que s'està fent arreu de la península ibèrica en matèria de formació i el més interessant de tot, per a mi,  ha estat seure al costat de persones que posen vertadera il·lusió en els projectes per aconseguir millors aplicatius de gestió, programes més útils per traspassar documentacions presencials a recursos electrònics o completíssims processos de formació del professorat, entre d'altres.

Palau de l'arquebisbat. Alcalà de Henares

Destacaria el programa "Huella", de l'Institut Navarro d'Administració Pública, que ha implementat un programa de coaching per a 3 direccions generals del seu territori. Durant un any, aquestes 3 direccions generals s'han implicat, des de la direcció a l'última persona, en un procés intern de revisió de processos, formes de comunicació,  i millora dels seus resultats. Han comptat amb l'ajut d'un consultor, que ha ajudat a reforçar o formar sobre tots els aspectes que durant el procés de reflexió s'han identificat com a millorables. Una experiència d'implicació i renovació, que representa bé el paper de la formació com a instrument desenvolupador de les organitzacions

Joana Martínez

 A mi em va tocar explicar  el disseny dels cursos semipresencials i molt orientats a la transferència que hem desenvolupat a l'EAPC en els dos últims anys i la Sylvia Alonso i l'Àngels Guerrero (també de l'EAPC) van presentar els projectes pels quals l'Escola ha rebut un premi de l'INAP l'any passat. Projectes directius aplicats i el Wiki com a entorn de col·laboració, respectivament.

Sylvia Alonso

En finalitzar los Encuentros, la coordinadora dels mateixos, Charo Rubio, va preguntar als assistents, en relació amb el tema de què és susceptible de ser virtualitzat en formació i què no ho és, què consideraven imprescindible de mantenir presencialment per a futures ocasions. La resposta va estar a prop de ser unànime. D'una banda, la presencialitat converteix en una prioritat de les persones la tasca de que es tracti, és a dir, difícilment haguéssim trobat temps, les persones que erem a los Encuentros,  per llegir-nos més de 15 documents sobre les experiències presentades D'altra banda, la trobada presencial permet conèixer les persones i l'emoció que hi posen en el que fan, a més de facilitar el compartir en els passadissos i els cafès molta més informació sobre els projectes,  les escoles i intercanviar recursos de treball més enllà de les ponències.

La formació 2.0

Aquests dies he llegit un informe sobre com la Diputació provincicial d'Alacant - el nostre amic Josean Latorre davant del projecte- havia afrontat amb il·lusió el canvi de paradigma que implica fer el salt a la formació 2.0.

En aquest camí estem moltes escoles i unitats de formació, intentant esgarrapar nous espais de formació,  per continuar fent la nostra feina amb recursos més imaginatius. Però no només això, com es diu en el projecte 2.0 que estem comentant, es tracta de posar-se de cara als nous temps i de reconèixer que tenir accés obert a tots els continguts d'Internet, obliga a canviar els rols tradicional en formació i desconfiar del vell paradigma de que el coneixemente està concentrat només en unes mans.

Us recomano que feu una lectura a l'experiència de la Diputació d'Alacant, perquè il·lustra de primera ma el camí que tenim per davant.  Podeu llegir un resum en el bloc que acaba d'estrenar el Josean (felicitats!) o bé revisar l'informe complet.

Congrés CIEDO o com reflexionar sobre l'aprendre a les organitzacions

A. Barrera, M.M.Duran, J. Martínez, S.Alonso, M.Plana i
J..K.Perez de  Heredia

Aquest final de maig ha estat  per a mi molt centrat en la  celebració a Barcelona del Congrés Internacional EDO 2012. D'una banda perquè juntament amb altres companys i companyes de l'EAPC he presentat diverses comunicacions (Consultar els simposius)  i de l'altra perquè un congrés és sempre una oportunitat per escoltar a teòrics i practitioners del món de la formació, aprendre'n noves idees i confirmar o desterrar-ne de velles.

Les conferències dels tèorics en un Congrés són, com moltes coses a la vida, petites caixes de sorpreses que a vegades acompleixen les teves expectatives i d'altres et deixen una sensació de dejà vu, per dir-ho d'una forma "políticament correcta".

El congrés va donar per anar-hi reflexionant sobre tots els temes que es van presentar i  una de les conferències que més em va agradar va ser la de Charles Jennings on explicava la seva regla 70/20/10. Aquesta regla és una versió encara més agosarada d'aquella altra que maneguen els estudis especialitzats sobre la relació entre la inversió econòmica en formació i el rendiment que se'n genera entre l'aprenentatge formal i l'informal. Segons aquesta estimació, n'hi ha una relació inversa entre la inversió i l'aprenentatge. Es considera que els professionals obtenen el 80% de l'aprenentatge que necessiten en base a una recerca individual  entre les seves xarxes de relació, personals o en web (aprenentatge informal). El 20% restant és el que n'obtenen amb la formació formal, planificada per l'organització. Paral·lelament, es considera que l'organització inverteix un 80% en l'aprenentatge formal i un 20% el dedica a generar recursos que possibiliten la iniciativa individual.

Joana Martínez Montabes

Com deia, Charles Jennings, rebaixa el 20% que s'estima que genera la formació formal a un 10%. D'acord amb la seva proposta, el 70% de l'aprenentatge es basa en la pròpia experiència, inclosa l'experiència professional. El 20% d'aquest aprenentatge s'obté de la interacció amb els altres i el 10% restant és el que prové de la participació en formació planificada. No obstant això Jennings i els altres teòrics de l'aprenentatge informal, reconeixen que ambdòs tipus d'aprenentatge són complementaris i que acompleixen funcions diferents. Alguns aprenentatges, com les matemàtiques, requereixen una formació ordenada i guiada i no es poden iniciar de forma improvisada, altres aprenentatges, i  més quan la persona ja és experta en allò que vol aprofundir i ja disposa de criteri i d'un marc estable de coneixements, són més adequats per a l'aprendre individual, i al ritme del propi interès.


Tornant a la meva experiència en el Congrés, la participació en els simposiums (les sessions temàtiques amb ponents diversos) va ser molt enriquidora, especialment tots aquells relacionats amb l'experiència a les Administracions públiques. La meva aportació, juntament amb Sylvia Alonso (@sylvialonsoeapc) i Mireia plana (@mireiaplana) es va centrar en un model de detecció de necessitats, capaç de generar energia de canvi en una organització i un model d'avaluació de la formació capaç de fer recompte dels resultats en lloc de sumar i sumar cursos i cursos.

Un congrés és també l'oportunitat de veure cares conegudes, fer abraçades i compartir amb tots i totes les  col·legues la visió d'aquest (i d'altres!) mons. Sempre un plaer...



Podeu consultar la ponència sobre Diagnosi de necessitats formatives  Sylvia Alonso i Joana Martínez.
Ponència sobre avaluació , Subiendo peldaños: el modelo de evaluación de la formación en la Generalitat de Catalunya , Sylvia Alonso, Joana Martínez i Mireia Plana.

Apreciar genera força

Fa uns dies vaig acompanyar a un grup de professionals d'una entitat local en un dinàmica de detecció de necessitats  formatives. En començar em va semblar que les reticències pesarien força, la gent estava cansada i amb ganes d'enllestir-ho ràpid. L'ambient era fred.

La primera pregunta, com sempre que es fa una dinàmica que parteix de l'apreciació, va sorprendre. No estem acostumats a pensar -i menys a que se'ns pregunti- per allò que fem bé, per allò del que estem orgullosos. Al principi, reflexionant en solitari  es fa difícil, no se sap què posar.  A poc a poc, la gent s'anima... Comencen a sorgir idees, n' hi ha qui dubte entre entusiasmar-se o preguntar-se  què carai tindrà això a veure amb el Pla de formació. No s'hauria de preguntar pel que falta?

Quan després de la reflexió individual vaig demanar que es compartís en grup les idees que havien sortit, tothom tenia almenys 3 o 4 coses escrites. I, després, la llista es va fer molt més llarga! En el moment en que  el grup es para a pensar-les, són moltes les qualitats, la competència i la professionalitat amb que fa la seva feina. Polivalència, compromís, qualitat de servei, autonomia, capacitat de resoldres problemes...

I com es fa el salt de les fortaleses a tot allò necessari per créixer i que es podria incloure en un Pla de formació? Doncs demanant a les persones que s'imaginin la visió ideal, la situació idíl·lica per desenvolupar la seva feina.  Aquí és on apareixen les "febleixes", perquè malgrat que les competències reconegudes siguin "potents" els éssers humans sempre esperem més...

Arriba llavors el moment d'analitzar, de pensar quines responsabilitats es poden assumir des del grup per apropar-se a la situació ideal i si és necessari afegir-hi formació.

En acabar la dinàmica que us comentava, una persona va resumir a la perfecció el que havia passat. De l'escepticisme i sensació d'impotència  inicial ( respecte a les condicions en que desenvolupaven la feina) aquell grup de professionals  va passar al convenciment de que podien autoorganitzar-se, formar-se i crear pautes d'actuació, criteris comuns, que els podrien ajudar a endreçar-hi coses.

Apreciar el que hi ha, genera molta força...


_______________________________________

Us deixo un parell de links per si hi voleu aprofundir.

Visi Serrano. La investigación crea el cambio.

Cómo superar dificultades, afrontar cambios o evitar el status quo mediante la investigación apreciativa. Portal veterinaria Argos.

Qui s'atreveix amb l'avaluació d'impacte?

Fa unes setmanes -moltes- un bon amic,  Josean Latorre, cap de servei de formació i qualitat de la Diputació d'Alacant,  @josanlatorre  em va passar la Guia sobre avaluació de l'impacte de l'OIT/Cinterfor i fins ara no l'havia pogut llegir... Us sona el tema? Aquelles mil i una tasques diàries urgents  que et roben el temps de fer el que és important? Per això la vaig triar com a tema del segon post; la millor manera de no postergar-la  més i de mirar-me-la!

La Guia està escrita en un context de formació per al desenvolupament social, en l'entorn de l'Amèrica Llatina i el Carib, i deixa ben clar que la societat necessita saber quin retorn li ofereix la seva inversió en formació. Si la societat ho necessita, també l'Administració Pública ho necessita, no?

Metodològicament parlant, la Guia avança que serà pràctica i acompleix l'objectiu; aporta idees concretes i és un magnífic exemple d'estructuració de continguts, desenvolupant el que serien els continguts  bàsics i proporcionant interessants recomanacions finals en web de materials complementaris i d'experiències d'aplicació.

 Com a tot arreu, també a l'àmbit geogràfic on s'adreça la Guia, s'acostuma a avaluar la satisfacció de les persones participants i els aprenentatges que han fet, però és menys freqüent que s'avaluïn els efectes, directes  i indirectes. Fins aquí, com a casa, no hi ha novetats :-)

La Guia es centra en avaluar l'impacte i, de forma senzilla,  el defineix com el contrast entre la situacio de partida i el que passa a l'organització un cop s'ha fet la formació i diu que aquest contrast -l'avaluació- cercarà revelar els canvis que siguin atribuïbles a la intervenció que s'ha fet. El gran repte -per no dir la gran dificultat!- és poder aïllar els efectes de la formació sobre la resta de factors que poden haver intervingut en el canvi.

Però aquesta Guia és molt pragmàtica i ens dóna la raó, en la nostra experiència professional, quan diu  literalment:  "La creencia de que implica procesos exigentes en información y en tiempo, por ende, relativamente complicados y costosos, inhibe muchas veces la realización de esta herramienta práctica. En la evaluación no siempre son mejores los métodos más ortodoxos, que muchas veces sólo se reproducen en laboratorios y no se relacionan con la práctica cotidiana de la formación".

L'avaluació de l'impacte, com qualsevol procés de recollida d'informació per treure'n conclusions, pot fer-se per mètodes quantitatius, mètodes qualitatius o per combinació d'ambdòs. En l'eix 4t , Cómo evaluar el impacto de la formación, pàgines 37 a 59,  la Guia fa una exposió francament bona de les característiques, virtuds i limitacions dels dos mètodes.

Els mètodes quantitatius (grups de control i  comparació de séries de dades o estudis longitudinals) (pàgines 42  a 46) centren tots els seus esforços en aillar  els factors que hagin pogut influir en els resultats, per delimitar la influència de la formació en el canvi, i pivoten entorn d'una rotunda identificació d'indicadors previs a la formació i en la mesura i comparació amb els resultats posteriors a la formació, sense possibilitat de que s'admetin altres guanys posteriors que no hagin estat mesurats d'entrada, i aplica amb rigor l'anàlisi estadística, pel que fa a definició de l'estudi i tractament de les dades.

Els mètodes qualitatius (estudi de casos, seguiment dels"canvis més significatius") (pàgines 50-52) enlloc de cercar aillar els factors externs a la intervenció,  els incorporen per observar la interacció entre els participants i la formació. No se centra en la comparació entre grups -que en molts casos és impossible- sinó en el treball de camp i la comprensió profunda del grup que s'avalua; de les seves possibilitats, evolució gràcies a la formació  i resultats obtinguts.Té en compte els resultats d'impacte (positius i negatius) que no van poder anticipar-se i mesurar-se amb indicadors, que són fruït de l'aplicació de la formació i que són comunicats pels participants durant el treball de camp.

Per reflexionar, queda la idea de que els mètodes quantitatius pretenen medir, controlar i comparar totes les possibles variables de la "realitat",  com si fos possible medir-ho tot, mentre que els qualitatius parteixen del reconeixement de la impossibilitat de conéixer-ho tot i se centren en la vivència subjectiva dels protagonistes, en el coneixement de la seva història (professional) i  en l'observació de com els canvis els hi afecten.

En la nostra pràctica professional estem apostant pel pragmatisme (per un pragmatisme de rigor tècnic però allunyat de l'ortodoxia acadèmica i experimental) i compartim la visió de que la complexitat global de les organitzacions i les persones  és difícilment representable en variables, per això, malgrat que cerquem la referència dels indicadors i la comparació inicial i posterior, considerem fonamental observar les mostres de treball de les persones i seguir l'evolució dels seus casos (mitjançant sessions de seguiment) per anar determinant la transferència i obtenir informació sobre resultats d'impacte.


Accés a la Guia