Apreciar genera força

Fa uns dies vaig acompanyar a un grup de professionals d'una entitat local en un dinàmica de detecció de necessitats  formatives. En començar em va semblar que les reticències pesarien força, la gent estava cansada i amb ganes d'enllestir-ho ràpid. L'ambient era fred.

La primera pregunta, com sempre que es fa una dinàmica que parteix de l'apreciació, va sorprendre. No estem acostumats a pensar -i menys a que se'ns pregunti- per allò que fem bé, per allò del que estem orgullosos. Al principi, reflexionant en solitari  es fa difícil, no se sap què posar.  A poc a poc, la gent s'anima... Comencen a sorgir idees, n' hi ha qui dubte entre entusiasmar-se o preguntar-se  què carai tindrà això a veure amb el Pla de formació. No s'hauria de preguntar pel que falta?

Quan després de la reflexió individual vaig demanar que es compartís en grup les idees que havien sortit, tothom tenia almenys 3 o 4 coses escrites. I, després, la llista es va fer molt més llarga! En el moment en que  el grup es para a pensar-les, són moltes les qualitats, la competència i la professionalitat amb que fa la seva feina. Polivalència, compromís, qualitat de servei, autonomia, capacitat de resoldres problemes...

I com es fa el salt de les fortaleses a tot allò necessari per créixer i que es podria incloure en un Pla de formació? Doncs demanant a les persones que s'imaginin la visió ideal, la situació idíl·lica per desenvolupar la seva feina.  Aquí és on apareixen les "febleixes", perquè malgrat que les competències reconegudes siguin "potents" els éssers humans sempre esperem més...

Arriba llavors el moment d'analitzar, de pensar quines responsabilitats es poden assumir des del grup per apropar-se a la situació ideal i si és necessari afegir-hi formació.

En acabar la dinàmica que us comentava, una persona va resumir a la perfecció el que havia passat. De l'escepticisme i sensació d'impotència  inicial ( respecte a les condicions en que desenvolupaven la feina) aquell grup de professionals  va passar al convenciment de que podien autoorganitzar-se, formar-se i crear pautes d'actuació, criteris comuns, que els podrien ajudar a endreçar-hi coses.

Apreciar el que hi ha, genera molta força...


_______________________________________

Us deixo un parell de links per si hi voleu aprofundir.

Visi Serrano. La investigación crea el cambio.

Cómo superar dificultades, afrontar cambios o evitar el status quo mediante la investigación apreciativa. Portal veterinaria Argos.