/* Script de Google Analytics */

divendres, 2 de maig del 2014

El final de la formació planificada?

El món de la formació està immers en un debat sobre si el fet de reconèixer l'aprenentatge autònom dels professionals en el seu lloc suposa una revolució o una reforma del seu rol. És a dir, és raonable preguntar-se,  un cop descobert el paradigma del 70:20:10, si a la formació planificada li queda poca vida. Charles Jennings, un dels principals defensors del model, aconsella a les unitats de formació que adoptin una mentalidat de "desenvolupadors" de persones més que de "gestors de cursos" per poder acompanyar als professionals de la seva organització en la creació autònoma de coneixement.

Però, tornant al principi, realment el que s'ha vingut a denominar "nou paradigma de la formació" anuncia el final de la realització de cursos (presencials o on-line) tal com fins ara els coneixem...?
La resposta és complexa i necessàriament matisada, però una de les claus més importants consisteix a pensar sobre la diversitat d'iniciatives que poden generar el procés d'aprenentatge. 
Bàsicament, quan la iniciativa prové de la direcció de l'organització, quan el procés s'inicia per "prescripció" ens trobem en processos en forma de Plans de formació, de cursos formalitzats que algú ha encarregat o ha autoritzat que es realitzin. A l'altra banda, quan les persones busquen directament solucions a Internet -o a les seves xarxes professionals de relació, presencials o on-line- ens trobem davant d'una iniciativa per "subscripció", o també anomenada "necessitat sentida" en la literatura tradicional. 


L'origen de la iniciativa, si ve de dalt o si ha sorgit de la pròpia necessitat a l'entorn de treball, és el que atorgarà la forma al procés d'aprenentatge. En el primer cas l'inscriurà en una activitat formal i calendaritzada i en el segon es tractarà d'una recerca o reflexió autònoma, nascuda i aplicada en el lloc de treball.
Les organitzacions són entitats plurals, grups de persones estructurades per aconseguir unes metes; en tant que continuïn existint diversitat d'actors i d'iniciatives a la seva si, trobarem diversitat de processos en què es generarà formació i aprenentatge.

Un altre tema és quin tipus d'estratègia, formació planificada o aprenentatge autònom i social és més aconsellable (per a qui i per a què...) però això ho deixem per a una entrada.