/* Script de Google Analytics */

diumenge, 29 de gener del 2012

Perquè escriure un bloc com a professional de la formació?

Fa dies, segurament seria millor dir que  fa setmanes, que faig voltes a la idea de crear un bloc personal per explicar les idees o les experiències que en l'àmbit professional m'estiguin "fent bullir el cap". Li estic fent voltes, concretament, des de que vaig acabar la meva primera experiència com a professora-tutora virtual, les dues coses barrejades,  i per primer  cop vaig entrar a l'Aula Virtual (a l'EAPC) com a professora d'un taller  que fins aquell moment només impartia, en col·laboració amb la Sylvia Alonso,   presencialment.  En les setmanes que va durar el taller, em bullien tantes coses al cap, que els pobres caps de les meves companyes   no suportaven tanta valoració i tanta transmissió d'informació. Estava tant entusiasmada amb les noves possibilitats o tant cansada de quedar-me fins la matinada per fer-les possible, que probablement, hagués necessitat no un post i un bloc, sinó un vertader diari digital ! Han passat les setmanes i quan seguia fent-li voltes, per la feina que implica, pel compromís que suposa escriure, m'ha acabat d'empenyer l'escrit que ha penjat en el seu bloc en Jesús Martínez Marin, Porqué voy a seguir manteniendo el bloc . Crec que en Jesús té raó , malgrat el parell d'hores de diumenge que cal invertir-hi -o menys, no us feu massa il·lusions els meus possibles lectors :-)- és l'oportunitat de reflexionar en veu alta, d'endreçar per tant les pròpies idees, i també de comunicar, de compartir, de fer créixer, els motius que ens il·lusionen de la nostra feina.

Per això m'he decidit a iniciar aquest bloc (en el que espero publicar un cop al mes, pensant no només en la meva feina sinó en la vostra, ciutadans de l'era de la sobreinformació) i he decidit començar amb els descobriments que em van sorprendre durant l'última edició semipresencial del Taller de detecció de necessitats formatives  en el qual  algunes persones a les quals ara m'hi adreço hi heu participat.

El més destacable per a mi va ser adonar-me que, ja en la primera sessió, quan en les edicions presencials començava explicant els aspectes fonamentals del model de diagnosi de necessitats de l'EAPC, en aquesta edició els participants ja l'havien llegit i estaven en condicions de discutir-ne el sentit i les limitacions de fer una detecció. Aquest nivell de debat, gràcies a l'esforç de tothom fent les lectures prèvies, es va aconseguir en una setmana-deu dies en lloc de requerir vàries sessions presencials.

La facilitat per comunicar-me amb els alumnes a travès de les eines de l'Aula Virtual, el saber que hi ha un punt de referència que tothom comparteix, un lloc on posar la documentació i els comentaris  amb què volia tancar o reforçar les reflexions i les experiències a l'aula presencial, era tranquilitzadora. El poder compilar tots els recursos d'aprenentatge i ordenar-los i categoritzar-los a l'Aula -a banda de l'esforç i feina que s'hi ha d'invertir- dóna la seguretat de que tothom disposarà d'ells en termini i que els podrà tenir com a referència

El seguiment dels projectes que van fer els participants, mereix un comentari especial. Des de l'Aula Virtual la supervisió de la redacció del projecte va ser molt més intensa, però caldrà esperar al seguiment per valorar la importància d'aquest factor sobre tots els altres que influeixen per a que un projecte s'apliqui realment.

La pregunta clau és si  ha augmentat  la transferència del taller (l'aplicació al lloc) o només ha millorat internament com a eina  d'aprenentatge, i el que ha augmentat, per tant, és  la seva aplicabilitat. Però això només ho sabrem dins de 6 mesos o 1 any, en funció dels projectes concrets de les persones participants en l'última edició. De moment, us avanço que no ho tindrà fàcil, perquè haurà de superar els resultats de 2010 (7 sobre 13 alumnes que implanten amb èxit 4 projectes). Pot servir això d'estímul per aplicar-s'hi aquest any a fons? (Com a eina de suport a la transferència todo vale, fins i tot un post!).

Fins el mes vinent, que espero trobar-vos!

13 comentaris:

  1. Joana, gràcies per crear aquest bloc, que penso que ens serà de molt interès per tothom que estem en aquest mundillo. El seguiré amb atenció :)

    Eva Sans de Mataró

    ResponElimina
  2. Et desitjo molta sort, Joana, en aquest teu nou bloc, que de ben segur serà interessant!

    ResponElimina
  3. Genial Joana!
    També seguiré amb atenció els teus comentaris i reflexions que, de ben segur, ens inspiraran a tots.
    Una abraçada.

    Miquel Àngel

    ResponElimina
  4. Gràcies a tots per la vostra atenció! Estem en el mateix "barco"!

    ResponElimina
  5. Enhorabona!
    Donar el pas de crear un bloc no és senzill quan es fa, com tu, coneixent el medi i amb plena consciència de l'esforç que hauràs de fer per mantenir-lo actiu.
    Et segueixo des del minut 0, perquè no em vull perdre res del que compartiràs amb nosaltres. Sé que serà interessant!
    Molta sort i benvinguda al núvol, Joana!

    ResponElimina
  6. Joana, en la mateixa línea que diu la Francesca (també ella i jo -com tu ara- vam començar el bloc desprès d'un estimulant curs formatiu) t'animo a continuar. Al nostre sector hem de dir tantes coses, hem d'aprendre tant, és tan dinàmic que totes les reflexions ens ajudem a millorar.
    Et segueixo (per aprendre)

    ResponElimina
  7. Gràcies Francesca i Jesús, venint de vosaltres, que fa anys que practiqueu el compartir coneixement a la xarxa, els ànims fan molta il·lusió.

    ResponElimina
  8. Joana: qué estupendo que te lances a la blogosfera de formación, pues tienes mucho que decir, y el resto otro tanto que aprender de tí. Me asusté el otro día cuando ví las dudas de Jesús Martínez respecto a la continuidad de su blog, pues coincidieron en el tiempo con unos datos que me llamaron la atención relativos a una cierta tendencia a la baja de las publicaciones en blogs.

    Yo llevo casi un año dándole vueltas a la idea de abrir otro. De hecho tengo hasta el nombre, jaja.., pero de momento voy matando el gusanillo con el institucional: "http://blog.formacion.ladipu.com" y es que no me queda tiempo para más (bueno, igual influye que soy muy lento, y cada post me cuesta unas horitas)

    También es muy estimulante que empieces por el principio, es decir, por la detección de necesidades formativas, primera etapa del ciclo.

    Pues eso, que enhorabuena, y que aquí tienes a otro incondicional. De momento me hago seguidor para no perderme nada.

    Besazos, suerte y mucho éxito!!

    ResponElimina
  9. Hola Josean, gracias por reflexionar en voz alta. Qué lástima sería no poder hacerlo, verdad? Es realmente una buena época para vivir ésta en la que las personas, si lo queremos, podemos tener este altavoz y, realmente, sería una mala noticia que dejáramos de hacerlo; dejar de bloggear. Como decía Jesús, escribir sirve para dar consistencia a lo que pensamos y estos seres creadores de conocimiento reflexivo, que somos los humanos, democratizado al máximo en la era web 2.0, debemos aprovechar la oportunidad.

    Y una curiosidad, qué escribirías diferente en tu blog personal?

    Un abrazo y gracias, de nuevo, ya tengo seis seguidores de lujo. Espero que eso no me corte la inspiración!!! :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joana, hablaría desde luego de "lo público", del valor de lo público, de la grandeza de servir a los ciudadanos, de los cambios organizacionales que tanto se anuncian y nunca cuajan, de los directivos públicos, de la comunicación con los ciudadanos.....no sé, de todo lo que me/nos preocupa a los empledos públicos que creemos que otra administración pública es posible: #orgullofunkz, ;-)

      Cuando me jubile, si esto de los blogs todavía existe, me lanzaré definitivamente.

      Petons: José A

      Elimina
    2. Buena respuesta Josean! Incluso me atrevería a decir que creemos que otra administración pública es posible porque creemos que otro mundo es posible, o quizás sería mejor decir, necesario.

      Y si es para esperar a tu blog, es una alegría que no te quede demasiado para jubilarte!

      Un abrazo!

      Elimina
  10. Tu i jo som uns bitxos estranys submergits en el món dela formació.Ningú vol venir amb nosaltres a buscar cafè. Qui voldria anar amb dues boges que a les 8 del matí ja pugen i baixen discutint sobre si la transferència és constatar o no, sobre si a la nostra guia de dnf li falta incloure als informadors com a elements als quals treure més partit, sobre si són millors els panells petits en un metaplan….eh?
    En una d’aquestes pujades i baixades em vas comentar que tenies ganes de fer un bloc de formació. Jo fa anys que en tinc ganes, però cap empenta. I em deies que estaría bé que fessim blocs per tal que entre ells es poguessin parlar i sobretot, discutir. Què poc sap l’EAPC de com han beneficiat les seves teories i els seus projectes aquestes discussions metodològiques i conceptuals entre tu i jo. Jajajajaja…
    Aquest post és per a celebrar que has fet realitat la teva idea. Per felicitar-te. I per a recordar-me a mi mateixa que tinc una feina pendent.
    El proper post será per comentar el fons del teu post inaugural. A veure si trobo algún argument per discutir. :-)
    Sylvia

    ResponElimina
  11. Hola Sylvia! Estic segura que trobaràs algun argument per discutir perquè portem anys fent-ho! I que enriquidors tots aquests anys de discutir. He après la importància de que els projectes de DNF estiguin ben arrelats a l'organització, què són els processos fonamentals i els subprocessos formatius (d'això hauries d'escriure, si no, ho faré jo :-) He après, sobretot, que s'ha de tenir valor i una visió global molt clara de la finalitat de la formació per quallar projectes operatius amb una rapidesa espectacular, sense quedar-se embarrancat en les descripcions perfeccionistes. I moltes coses més he après i espero continuar fent-lo. Espero el teu bloc mentres pugem i baixem a buscar cafè!

    ResponElimina