/* Script de Google Analytics */

dimecres, 6 de juny de 2012

Congrés CIEDO o com reflexionar sobre l'aprendre a les organitzacions

A. Barrera, M.M.Duran, J. Martínez, S.Alonso, M.Plana i
J..K.Perez de  Heredia
Aquest final de maig ha estat  per a mi molt centrat en la  celebració a Barcelona del Congrés Internacional EDO 2012. D'una banda perquè juntament amb altres companys i companyes de l'EAPC he presentat diverses comunicacions (Consultar els simposius)  i de l'altra perquè un congrés és sempre una oportunitat per escoltar a teòrics i practitioners del món de la formació, aprendre'n noves idees i confirmar o desterrar-ne de velles.

Les conferències dels tèorics en un Congrés són, com moltes coses a la vida, petites caixes de sorpreses que a vegades acompleixen les teves expectatives i d'altres et deixen una sensació de dejà vu, per dir-ho d'una forma "políticament correcta".

El congrés va donar per anar-hi reflexionant sobre tots els temes que es van presentar i  una de les conferències que més em va agradar va ser la de Charles Jennings on explicava la seva regla 70/20/10. Aquesta regla és una versió encara més agosarada d'aquella altra que maneguen els estudis especialitzats sobre la relació entre la inversió econòmica en formació i el rendiment que se'n genera entre l'aprenentatge formal i l'informal. Segons aquesta estimació, n'hi ha una relació inversa entre la inversió i l'aprenentatge. Es considera que els professionals obtenen el 80% de l'aprenentatge que necessiten en base a una recerca individual  entre les seves xarxes de relació, personals o en web (aprenentatge informal). El 20% restant és el que n'obtenen amb la formació formal, planificada per l'organització. Paral·lelament, es considera que l'organització inverteix un 80% en l'aprenentatge formal i un 20% el dedica a generar recursos que possibiliten la iniciativa individual.

Joana Martínez Montabes
Com deia, Charles Jennings, rebaixa el 20% que s'estima que genera la formació formal a un 10%. D'acord amb la seva proposta, el 70% de l'aprenentatge es basa en la pròpia experiència, inclosa l'experiència professional. El 20% d'aquest aprenentatge s'obté de la interacció amb els altres i el 10% restant és el que prové de la participació en formació planificada. No obstant això Jennings i els altres teòrics de l'aprenentatge informal, reconeixen que ambdòs tipus d'aprenentatge són complementaris i que acompleixen funcions diferents. Alguns aprenentatges, com les matemàtiques, requereixen una formació ordenada i guiada i no es poden iniciar de forma improvisada, altres aprenentatges, i  més quan la persona ja és experta en allò que vol aprofundir i ja disposa de criteri i d'un marc estable de coneixements, són més adequats per a l'aprendre individual, i al ritme del propi interès.


Tornant a la meva experiència en el Congrés, la participació en els simposiums (les sessions temàtiques amb ponents diversos) va ser molt enriquidora, especialment tots aquells relacionats amb l'experiència a les Administracions públiques. La meva aportació, juntament amb Sylvia Alonso (@sylvialonsoeapc) i Mireia plana (@mireiaplana) es va centrar en un model de detecció de necessitats, capaç de generar energia de canvi en una organització i un model d'avaluació de la formació capaç de fer recompte dels resultats en lloc de sumar i sumar cursos i cursos.

Un congrés és també l'oportunitat de veure cares conegudes, fer abraçades i compartir amb tots i totes les  col·legues la visió d'aquest (i d'altres!) mons. Sempre un plaer...



Podeu consultar la ponència sobre Diagnosi de necessitats formatives  Sylvia Alonso i Joana Martínez.
Ponència sobre avaluació , Subiendo peldaños: el modelo de evaluación de la formación en la Generalitat de Catalunya , Sylvia Alonso, Joana Martínez i Mireia Plana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada