/* Script de Google Analytics */

dissabte, 24 de novembre de 2012

La presencialitat

Universitat de Alcalà
Aquesta setmana passada, del 19 al 21 de novembre, he estat, juntament amb la @SylviaAlonsoeapc i l'Àngels Guerrero, a los Encuentros de técnicos y tecnicas de formación del Estado, a Alcalà d'Henares. Alcalà m'ha sorprès perquè passejar pels seus carrers era retornar als segles XV-XVI. La universitat, els carrers, els convents, respiraven un aire agradable, històric i medieval; una ciutat molt interessant.

Los Encuentros s'han realitzat en el recinte de l'edifici històric de la Universitat d'alcalà, convocats per l'INAP (Instituto Nacional de Administración Pública). Era la cinquena edició d'aquestes trobades i he tingut la sort, i el plaer, de poder repetir.

Durant 3 dies hem conegut "Lo mejor de cada casa", l'experiència més interessant -en opinió dels seus protagonistes- del que s'està fent arreu de la península ibèrica en matèria de formació i el més interessant de tot, per a mi,  ha estat seure al costat de persones que posen vertadera il·lusió en els projectes per aconseguir millors aplicatius de gestió, programes més útils per traspassar documentacions presencials a recursos electrònics o completíssims processos de formació del professorat, entre d'altres.
Palau de l'arquebisbat. Alcalà de Henares

Destacaria el programa "Huella", de l'Institut Navarro d'Administració Pública, que ha implementat un programa de coaching per a 3 direccions generals del seu territori. Durant un any, aquestes 3 direccions generals s'han implicat, des de la direcció a l'última persona, en un procés intern de revisió de processos, formes de comunicació,  i millora dels seus resultats. Han comptat amb l'ajut d'un consultor, que ha ajudat a reforçar o formar sobre tots els aspectes que durant el procés de reflexió s'han identificat com a millorables. Una experiència d'implicació i renovació, que representa bé el paper de la formació com a instrument desenvolupador de les organitzacions

Joana Martínez
 A mi em va tocar explicar  el disseny dels cursos semipresencials i molt orientats a la transferència que hem desenvolupat a l'EAPC en els dos últims anys i la Sylvia Alonso i l'Àngels Guerrero (també de l'EAPC) van presentar els projectes pels quals l'Escola ha rebut un premi de l'INAP l'any passat. Projectes directius aplicats i el Wiki com a entorn de col·laboració, respectivament.

Sylvia Alonso
En finalitzar los Encuentros, la coordinadora dels mateixos, Charo Rubio, va preguntar als assistents, en relació amb el tema de què és susceptible de ser virtualitzat en formació i què no ho és, què consideraven imprescindible de mantenir presencialment per a futures ocasions. La resposta va estar a prop de ser unànime. D'una banda, la presencialitat converteix en una prioritat de les persones la tasca de que es tracti, és a dir, difícilment haguéssim trobat temps, les persones que erem a los Encuentros,  per llegir-nos més de 15 documents sobre les experiències presentades D'altra banda, la trobada presencial permet conèixer les persones i l'emoció que hi posen en el que fan, a més de facilitar el compartir en els passadissos i els cafès molta més informació sobre els projectes,  les escoles i intercanviar recursos de treball més enllà de les ponències.

2 comentaris:

  1. Felicitats Joana! Segur que va ser una experiència d'allò més enriquidora. La veritat, m’hagués encantat ser-hi, conèixer i compartir amb el grup. Espero poder ser-hi alguna vegada.
    Un petit pas més per construir entre tots una formació a les administracions més virtuosa.
    I a més, amb persones motivades!!
    Què més es pot demanar? ;)

    ResponElimina
  2. Gràcies Miquel Àngel!

    Realment una experiència motivadora, sí. Veure com les persones que fan formació s'impliquen i s'ho creuen és engrescador.

    ResponElimina