/* Script de Google Analytics */

divendres, 2 de maig de 2014

El final de la formació planificada?

El món de la formació està immers en un debat sobre si el fet de reconèixer l'aprenentatge autònom dels professionals en el seu lloc suposa una revolució o una reforma del seu rol. És a dir, és raonable preguntar-se,  un cop descobert el paradigma del 70:20:10, si a la formació planificada li queda poca vida. Charles Jennings, un dels principals defensors del model, aconsella a les unitats de formació que adoptin una mentalidat de "desenvolupadors" de persones més que de "gestors de cursos" per poder acompanyar als professionals de la seva organització en la creació autònoma de coneixement.

Però, tornant al principi, realment el que s'ha vingut a denominar "nou paradigma de la formació" anuncia el final de la realització de cursos (presencials o on-line) tal com fins ara els coneixem...?
La resposta és complexa i necessàriament matisada, però una de les claus més importants consisteix a pensar sobre la diversitat d'iniciatives que poden generar el procés d'aprenentatge. 
Bàsicament, quan la iniciativa prové de la direcció de l'organització, quan el procés s'inicia per "prescripció" ens trobem en processos en forma de Plans de formació, de cursos formalitzats que algú ha encarregat o ha autoritzat que es realitzin. A l'altra banda, quan les persones busquen directament solucions a Internet -o a les seves xarxes professionals de relació, presencials o on-line- ens trobem davant d'una iniciativa per "subscripció", o també anomenada "necessitat sentida" en la literatura tradicional. 


L'origen de la iniciativa, si ve de dalt o si ha sorgit de la pròpia necessitat a l'entorn de treball, és el que atorgarà la forma al procés d'aprenentatge. En el primer cas l'inscriurà en una activitat formal i calendaritzada i en el segon es tractarà d'una recerca o reflexió autònoma, nascuda i aplicada en el lloc de treball.
Les organitzacions són entitats plurals, grups de persones estructurades per aconseguir unes metes; en tant que continuïn existint diversitat d'actors i d'iniciatives a la seva si, trobarem diversitat de processos en què es generarà formació i aprenentatge.

Un altre tema és quin tipus d'estratègia, formació planificada o aprenentatge autònom i social és més aconsellable (per a qui i per a què...) però això ho deixem per a una entrada.

4 comentaris:

  1. Molt interessant aquesta entrada que ens regales, Joana, m’ajuda a pensar de manera diferent en algunes coses que, per habituals, em passen desapercebudes.

    Suposo que com s’insinua en l’esquema, hi ha prescripcions que obeeixen a necessitats estratègiques de l’organització i que s’activen per caure lluny de les necessitats actuals o dels interessos als que hom es subscriuria.

    Però llegint-te pensava en la importància que sigui la persona que triï la formació per considerar-la alineada amb les seves necessitats o interessos de fet, sempre hem sabut que la voluntat de la persona en la tria està directament relacionada amb el seu interès pels objectius d’aprenentatge.

    El punt fort de la subscripció és comptar amb la voluntat activa de la persona i penso que un dels principals punts febles de la formació “per prescripció” no ha estat tant el fet de ser “planificada per algú altre” como en no aprofundir i dedicar-li tant poc temps a que les persones es “subscriguin” a ella.

    Moltes gracies per aquesta reflexió, Joana. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó Manel! Per a mi el principal defecte de la formació planificada és que és difícil que respongui "on time" a les necessitats d'algú! Són necessàries moltes coincidències per a que jo trobi el que necessito i quan ho necessito. Les activitats de formació són espais on les persones van a veure si troben allò que busquen, i no sempre tenen èxit... La raó te la donava sobre la necessitat de que la persona "se suscrigui" a qualsevol formació que li hagin prescrit, efectivament, o això es dóna o no hi ha incorporació d'aprenentatge i resultats aplicats en el lloc de treball. Per aquest motiu, des de l'EAPC sempre hem procurat que la formació (planificada) estigués completament relacionada i aplicada al lloc, molt pràctica, molt real, molt basada en projectes aplicats i avaluats en trasnferència.

      Gràcies per les teves aportacions! Un plaer que et passegis per aquí

      Elimina
  2. Gràcies Joana per ajudar-nos a reflexionar sobre el complex tema de l'aprenentatge. L'ideal de fer coincidir els interessos estratègics de l'organització amb les necessitats reals dels seus membres sembla un objectiu difícilment assolible, però sempre ens queda l'aprenentatge informal. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Elena per visitar aquest espai i aportar la teva experiència. Efectivament, és una de les coses més difícils... com aconsegueix una organització -com parlàvem en el comentari anterior- fer que s'identifiquin i es suscriguin els seus professionals als interessos estratègics...?

      Elimina